dissabte, 16 de gener de 2010

El riure d'en Joan Perucho

La gramàtica històrica és la disciplina que estudia, per dir-ho de manera breu, els canvis que ha experimentat la llengua i les consonants i les vocals que li han anat caient pel camí de la història.

Per posar-ne un exemple, si en gallec diem voar i en català diem volar és perquè aquesta ela, de camí cap a l’Atlàntic, devia caure en algun punt del que avui és el camí de Sant Jaume. Ara busca-la.

Cadascú riu d’una manera. Una cosina de mon pare que és molt de la gresca riu amb unes as allargadíssimes. Fa molts anys va anar a visitar uns parents d’Andalusia i una nena de la casa li va demanar “tú te ríes en catalán?”.

Us vull fer una pregunta, però abans deixeu-me que us faci a pantalla una petita obra de teatre que vaig escriure fa un parell d’anys, i que té com a protagonistes dos bons professors universitaris, el primer de gramàtica històrica i el segon de sintaxi. Cadascun d’ells riu amb una vocal determinada, coneguda de tothom. Vet aquí l’obreta:

Diàleg matinal i historicogramatical entre en Josep Moran (i Ocerinjauregui) i en Sebastià Bonet (i Espriu), en forma de drama en una quadra i un sol acte:

ACTE ÚNIC

(Un matí mediterrani, un despatx d'orografia complicada. Dos professors universitaris suquen pastetes al cafè i enraonen animadament i xarrupívola; de cop i volta, se sent un terrabastall de fons, com si caigués a terra, després d'anys de vacil•lació, la gran A brossiana del velòdrom de la Vall d'Hebron)

Josep Moran
 
(Fregant-se les mans): Hi hi hi hi hi hi hi hi hi hi...

Sebastià Bonet

(Amb el bigoti que degota): Huhuhuhuhuhuhuhuhu!

TELÓ

Ara ve la qüestió que m’ha dut a fer-vos aquesta introducció. A casa fa fred, aquests dies, la salamandra fumejava i, fins avui que no ens l’arreglen, hem buscat tot de recursos per estar calentets. Dimarts vam decidir passar el matí a la biblioteca, que té calefacció pública. Vaig passejar-me per les prestatgeries i vaig veure un llibre d’en Joan Perucho, Incredulitats i devocions.

El llibre és un recull d’articles, l’estil deliciós dels quals em va entretenir durant una bona estona. D'un d’aquests, "El misteri dels aeroports", en vaig copiar una frase: «Somric nerviós, pensant en tot de coses horriblement divertides».



M’imagino en Joan Perucho davant la porta d’embarcament de l’aeroport, mirant la gent amb cares asèptiques i llargues i evitant de fer una rialla quan la cosa que imagina és prou divertida com perquè no n’hi hagi prou amb un somriure.

I estic molt amoïnat. Intento imaginar amb quina vocal reia en Perucho i no l’acabo de trobar. Pel sentit de la frase s’hi escauria una i, però però no ho tinc clar, em sembla que devia fer-ho amb alguna altra vocal.

Què en penseu, vosaltres? Amb quina vocal reia? Hi combinava cap consonant? Ajudeu-me que estic molt amoïnat.

7 comentaris:

Burg ha dit...

Com que diu que era un somriure nerviós i no una rialla, me l'imagino amb els llavis tensos, els ulls ametllats i dues gotetes a cada llagrimal. El cos, tremolós. Els genolls tocant-se i les puntes dels peus mirant-se alegres l'una a l'altra. Per exemple...

Pere Cotte ha dit...

Indubtablement, retenia l'aire rere els llavis i se li inflaven les galtes, alhora que esbatanava els ulls a causa de la contenció...

Elvireta ha dit...

Tenia "mono" dels teus escrits. Sempre aprenc coses noves.Llàstima que sou molt intel.lectuals i no puc seguir la vostra discusió sobre el tema, però ja tinc tema per pensar: com ric jo?Petons des de les viñes

Eduard a 39º 51' 14.57" N - 4º 12' 09.35" E ha dit...

I tant que pots seguir la discussió! De fet, ja tenim un nou element de debat: com riu l'Elvireta? Però jo fa dos dies que hi penso i no ho acabo de tenir clar... Més aviat diria que rius amb la 'e', però ens haurem de trobar un dia i riure una bona estona per acabar-ho de comprovar!

Elvireta ha dit...

Gracies, Eduard. Estic a les vinyes i no puc escriure, ho faré quan torni i també llegiré els teus escrits que m'agraden molt.Jo he escrit sobre l'oli que hem collit la primera collita, però no puc penjar-ho en el blog.També el tastareu. Petons

Anònim ha dit...

http://riellblvd.blogspot.com/2010/01/joan-amades-mossegat-per-un-vampir.html

Muntsa ha dit...

hihihi, hahahaha, huhuhu, haaaa haaaa haaaaaaaa ai que em pixo de riure, hi he he he he he; para para que em fa mal tot; hu hu hu...
com seria una risoteràpia virtual?

 
Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons