dijous, 29 de gener de 2015

2015, ano Lois Pereiro

Eu, evidentemente, alégrome de que a Casa da Cultura de Monforte se chame Lois Pereiro e que non se lle dedique ao conde de Lemos [tal como informa Praza Pública]. Do mesmo xeito que celebro que sexa real o que di a concelleira do pepé: «[ligar a figura de Lois Pereiro a Monforte] non é unha cuestión pacífica aquí nin na rúa».

Lois Pereiro (fotografía de Vari Caramés)

Se é así, quere dicir que Lois Pereiro segue vivo, zombie para elxs, e dálles noxo que unha persoa ligada á poesía, á droga e á enfermidade, con máis cultura ca todxs elxs xuntxs, poida recibir homexanes ou ser merecente de que o ano 2015 sexa o Ano Lois Pereiro. Dito isto, lembro algunha das reflexións de Isaac Lourido en Livros que nom lê ninguém (Através Editora, 2014), e penso que iso tamén significará ver, por exemplo, o concelleiro de cultura da Xunta —ou o mesmo presidente, ese que se atreve a falar de todo e nin sabe falar— loando a Lois Pereiro e soltando frases rituais e estudadas coa intención de lixar as espiñas e obviar todos os fantasmas que a súa obra segue a espertar.

«Dáme unha dose máis que a noite é triste» Lois Pereiro

dimarts, 27 de gener de 2015

Papiroflèxia, que vol dir origami


O la típica afició d'any nou que se te'n va de les mans...


«Els elefants són grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis. N'hi ha tres espècies vivents: l'elefant africà de sabana, l'elefant africà de bosc i l'elefant asiàtic (també conegut com a elefant de l'Índia). Altres espècies de proboscidis s'han extingit des de l'última edat glacial. Els mamuts, les formes nanes dels quals podrien haver sobreviscut fins al 2000 aC, són els més coneguts. Antigament se'ls classificava, juntament amb altres animals de pell gruixuda, dins l'ordre actualment descartat dels paquiderms.»



I els vaig aprendre a fer gràcies a la Coral, que ens en va fer un a casa, i al seu blog Origami a la carta, en el qual enllaça aquest vídeo per aprendre'n.

Grues amb agulles d'estendre petitones

Mòbil de grues

Pluja de grues


«f. [ZOO] [LC] Ocell de la família dels gruids, d’1,2 metres de llargada, de plomatge gris cendrós amb el coll negre, amb una falsa cua formada per les plomes de les ales (Grus grus).» De l'entrada grua del DIEC.

Mòbil de grues a l'escala de casa

Pardals sobre el cap

Ocells i sardina lisboeta (obra de Sofia Rodrigues)

Rast de grues

No sé si arribaré a fer-ne 1000, de grues (la Sadako no hi va arribar...), però és ben entretingut!

 
Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons