divendres, 9 de juliol del 2010

En taxi per Barcelona

Gran Via de Barcelona. Un concert acaba quan comença l’altre i decidim agafar un taxi per arribar-hi a temps. Som tres. Pugem pel passeig de Gràcia parlant de les nostres coses, als seients de darrere, i la conversa avança cap als que, aquests dies, es passen els vespres cridant el nom del país veí pels carrers, que diu que té possibilitats de guanyar no sé quin campionat, deu ser per això que ara a tothom li interessa el que passa a l’Àfrica. El taxista, un treballador d’un servei públic, es fica en la nostra conversa sense que en cap moment l'haguem interpel·lat: “Tan raro es que en Barcelona se grite ‘España’ por las calles?”. La nostra resposta és evident: “Deixi’ns aquí que agafarem un altre taxi”.

Es veu que el xofer, representant d’aquest col•lectiu d’homínids que fa quaranta anys que corren per aquí i no han entès res, es pensa que som de Mallorca —no és la primera vegada que ens passa: és habitual que t’identifiquin com a parlant d’un lloc remot quan no parles el català xava i penós de TV3— i s’acomiada de nosaltres dient-nos: “Ala, a cascarla a Mallorca!”. Com de costum, els seus malsons són els nostres somnis. Ell deu pensar que Mallorca és una illa salvatge poblada per infidels que parlen una llengua indòmita que no és la seva, i el pitjor que li pot passar és haver d’anar-hi. Per a nosaltres, Mallorca és un lloc de plaers inacabables, com cascar, o cascar-nos-la, en qualsevol indret, abans o després d’un vi de Binissalem, d’un gintònic a Selva o d’un arrosset a Felanitx.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Amén.
PS: Algú que sàpiga parlar castellà em podria fer el favor de dir-me com coi s'hi diu "fer pampallugues"?

Jubileta inquieta ha dit...

Aquí al poble on visc ha sigut l' h .... i ja no sé què pensar ni sentir: els espais plens amb estelades ara l'ocupen banderes espanyoles. Del "som una nació" s'ha passat al "som els millors del món", jajajaja.
Tindria per parlar llargament amb tu, segur que ens entendríem.
La Roja ha guanyat, tots feliços, però .....
Per cert, "fer pampallugues" és "hacer chiribitas", o ¿va en segona intenció la pregunta?

Anònim ha dit...

Eu por iso... xa non collo taxis, e menos en BCN. Claro que... resulta doado cando xa non vives na gran urbe. A calidade de vida é moito maior nunha vila pequena, e permite ir camiñando a "tot arreu".

Anònim ha dit...

Que bo per favor. Ja sé que vaig amb so darrer tren, per variar, però feia estona que no entrava a llegir-te.. Ara ja no val la pena tornar a n'es tema de sa roja (rodja) que a jo encara me duu aires passats de republicanismes... I deu ser perquè ara visc a un altre món. Caldria però demanar un desig, ben aviat un vi, un arrosset i un gintònic a n'es paradís indòmit.

Eduard a 39º 51' 14.57" N - 4º 12' 09.35" E ha dit...

Res, res, no passis pena per si és el darrer tren o és el primer, el més important no és perdre el tren, és que no ens perdem ni el vi ni l'arròs ni el gintònic, sobretot el gintònic...

 
Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons