Somnilles

He tornat a somiar amb M. Era M. però era M. Vull dir, que jo era a M., la M. on vaig viure, però les vistes eren des d’M., perquè es veia C. I des d’M es veu M., però no pas C., tot i que de vegades es confon amb el puig d’F., que de vegades comporta que M. es govern per un traïdor, i així ens va, que va com va.

També hi ha dies que somio que sé que sóc a M. però el port és el de C. No la C. que es veu des d’M., perquè és des de l’altra C. que es veu M. tot sovint, però no de l'altra banda, perquè des d’M. no es veu el port de C. i des del port de C. es veuen ben bé les serres d’M. I aquell dia hi havia tempesta forta a M. però allò era el port de B. i fins i tot semblava C., però jo sé que era a M., i tant, que allò era ca na L. de S. en versió posmoderna, la mar passava per sota i molta porta de colors, molt de formigó però s’hi estava beníssim. Jo no volia marxar i na P. me deia “idò, tornes quan vulgues, si ja ho saps”, i els vaixells mentrestant que xocaven contra el moll.

I l’endemà me’n vaig anar a M., carregat de llibres i llibretes, per llegir poc i escriure menys.