divendres, 11 de desembre del 2009

Els cavalls i els cotxes

Carmen Blanco, en un dels retalls d'Atracción total, diu que ella va triar el model del seu Mercedes amb canvi automàtic pel mateix motiu que, cinquanta anys abans, el seu avi havia triat un determinat cavall de pura raça: per atracció total.



Per què Carmen Blanco arriba a identificar el cotxe i el cavall? Tot i que al segle XX, gràcies a la publicitat, el cotxe ha sigut la polla, l’automòbil ha substituït, en l’imaginari col•lectiu, l’erotisme del cavall. Vicente Verdú, al capítol “La muerte del automóvil” d’El capitalismo funeral, diu això:

«El automóvil ha sido el gran emblema norteamericano no sólo porque heredó la mitología del caballo en la conquista de nuevos horizontes, sino porque el modelo de ciudad suburbana benefició tanto a los terratenientes como a los fabricantes de acero, caucho, cemento y productos petrolíferos.»



En l’imaginari col•lectiu, doncs, el cotxe d’ara és el cavall d’abans. Aquesta deu ser l’explicació del cas que em va passar l’altre dia quan era a punt d’embarcar el cotxe dins el vaixell que m’havia de dur d’Alcúdia a Ciutadella.

Els fets són aquests: un guàrdia civil del port d’Alcúdia em veu l’adhesiu del CAT a la matrícula del cotxe. M’atura i em demana que m’identifiqui. Com que no tinc cap document que digui quin és el meu país, li allargo el carnet de conduir, l’únic que no diu gaire res més enllà del meu nom. Tot i que el CAT de la matrícula quadra amb la llengua en què li parlo, la segona llengua del carnet de conduir és el gallec, la llengua del Far West. Al cap hi duia una gorra de llana i no un barret de cauboi, però el guàrdia civil em mira i, amb cara de tenir més ganes d’anar a fer una partida de cartes que de demanar explicacions, em pregunta: "—de dónde es usted, caballero?"

                 

2 comentaris:

Baraula ha dit...

Ai, jo em pensava que ens acabaries dient que el senyor guàrdia no tenia darrere cap cotxe sinó una somereta i que vestia a l'estil del típic protagonista d'un Western yankee de segona... Me l'imagin amb el seu barret, la micona de panxa i un "buenos días" que hauràs de llegir amb accent americà.

Jubileta inquieta ha dit...

Jo m'he queda't amb ganes de saber: "qué le contestó el caballero, qué de donde eras".Els guardies de Terol, fa un mes, em van fer control d'alcohòlemia i jo no sé bufar.Els hi vaig dir que no puc ni omplir d'aire un globus pels meus nets, ells tossuts de denunciar-me si no bufava i jo quasi plorant perquè no podia.Una iaia com jo... va ser una situació de pel.lícula d'Almodóvar.A la fi vaig poder, i marcava 0.00.
Quina sort poder fer un cafetó al port de Ciutadella

 
Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons