El Vaticà des de Menorca

Ara fa cinc llunes que vam arribar a Menorca. Tot i que no ha estat aquesta l’atracció, avui, gairebé quan despuntava el dia, hem anat cap a Ciutadella i hi hem passat tot el matí.

Durant un parell de setmanes no ha parat de ploure. Només la tramuntana ha pogut aturar els ruixats i s’ha endut els núvols cap a altres terres. Tota l’illa ha quedat de colors netíssims, aquells colors vius i irreals que apareixen quan torna a fer sol després de molta pluja.

Els colors de la terra i del cel han fet que, en tornant de Ciutadella, pugéssim al Toro per poder veure el blau del mar i la silueta de l’illa de Mallorca, tan propera que sembla una broma que no hi puguis anar tot passejant.

Que Mallorca es veu des de bona part de Menorca, fins i tot en dies rúfols, ho sap tothom. El que no sap tanta gent, i és una pena que el bisbe Sever no ho fes constar a la seva epístola, és que des del Toro, gràcies a l’obertura de l’estret de Bonifacio, en dies com el d’avui —comptats i excepcionals— es pot arribar a entrellucar la cúpula de Sant Pere del Vaticà.

No hem pogut badar boca durant el tros d’illa que ens quedava fins a casa.