dijous, 5 de novembre de 2009

El sant bevedor

Els diaris del Brasil duen aquests dies una notícia sorprenent, que vaig conèixer per La voz de Galicia, diari que es fa amb un paper resistent a les gotes de cafè amb llet que cauen de la banya del crusant. El titular fa així: “Un brasiler a qui donaven per mort apareix ebri en el seu enterrament”.



La història és aquesta: El brasiler Ademir Jorge Gonçalves té 59 anys i és paleta. Acostuma a beure amb els amics en un bar de Santo Antônio da Platina, a l’estat del Paranà. La nit de l’u de novembre, dia dels morts, va haver-hi un accident mortal a la carretera del costat i tothom va creure que el mort era ell. Fins i tot la família, que va anar a reconèixer el cadavre, va identificar-lo com el d’Ademir Jorge Gonçalves, Tufão de malnom. Un seu amic va sentir la notícia per la ràdio i va anar al bar a avisar-lo que volien enterrar un home com si fos ell. Tufão no s’ho va pensar gaire, va anar corrents cap al tanatori i s’hi va presentar per avisar els familiars que encara no s’havia acabat tot l’alcohol que li toca en aquest món. Alguns diaris afegeixen que, la nit següent, Tufão va tornar al bar amb els seus amics per celebrar que no era mort. Ara, a més, tothom el convida.



Després de llegir la notícia em van venir dues coses al cap. La primera, inevitable, la cançó del Peret “El muerto vivo” i, la segona, un llibre que fa temps em va regalar la S. (que és la S. de qui parlava al poema “Serán...”, i no la S. de “La Roig i el blanc”, tot i que la S. i la S. es coneixen). El llibre, de Joseph Roth, un escriptor de Galítsia, es titula La llegenda del sant bevedor. El bevedor protagonista, Andreas Kartak, cau mort en un bar de París després de beure durant hores. El llibre acaba així: "Que Déu ens doni a tots nosaltres, bevedors, una mort tan senzilla i tan bonica". Amén.
                                                 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo he deixat l'alcohol, em sap greu. Ara bec aigua amb un pensament de visqui. Res, poca cosa.

Capità Haddock

Elvireta ha dit...

Això del gran bevedor va bé amb els dies que hem passat embotellant el criança; jo sempre bec coca-cola, però aquests tres dies les "escurries" (com diuen allà)que sobren de les botes, les posem en una gerra per sopar o dinar, i com no tenia coca-cola, a beure "escurries", i fresca com una rosa.Recors.

xosé manuel ha dit...

Moi boa a noticia. Ao final a realidade sempre supera á ficción...
A canción de Peret molt bé trobada. He, he, he!!

Pere Cotte ha dit...

Jo us recomano l'Hostal Querol de Vall-de-roures per a les postres en vi: préssecs però, sobretot, peres. Exquisides, meloses, extraordinàries.

 
Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons